09 set. 1792: una caserna hospital destinada a la tropa
Durant l’edat moderna l’allotjament era obligació que s’imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat. Aquesta pràctica no va començar a desaparèixer fins que es construïren les primeres casernes militars. En cas de que la població no disposés d’un hostal o lloc per allotjar els soldats, cada casa, menys les dels clergues, els nobles i els que gaudien de categoria de ciutadans, estava obligada a proporcionar-lo, però només en les següents coses: sal i vinagre per amanir, foc per escalfar-se, una taula on menjar i els serveis domèstics necessaris. La resta de despeses lògiques (com ara el menjar) els soldats estaven obligats a pagar-les. La monarquia espanyola va fer un ús sistemàtic dels allotjaments per ocupar militarment Catalunya que s’aferrava a les seves lleis sobiranes.
En aquesta ordre podem veure com els soldats s’allotjaven a la vila: “Olesa de Montserrat. En el día de la Virgen del corriente mes de marzo llegaron a la Villa de Olesa, el Capitán de Caballos D. Dionisio de Obregón con su compañía de soldados y caballos que entre oficiales y otros consiste en 52 plazas, quedando alojados en dicha Villa hasta tener otra orden.
Quedó imposibilitada la orden de alojamiento por extrema necesidad de no hallarse paja en dicha Villa para el sustento de los caballos, por lo que el Síndico de dicha Villa dice que la orden sea suspendida y sacada dicha compañía de dicha Villa”.
Dues coses van fer que els olesans es plantegessin construir una caserna: la primera, que els soldats abusaven de la població fent ús de la seva força, i l’altre que hi havia soldats malalts i els propietaris no volien contagiar-se. La construcció de casernes pagades pels propis municipis van alleugerir la pressió sobre la població. L’allotjament es va acabar abolint definitivament fins l’any 1837.
Any 1792. El regidor Decano de l’Ajuntament d’Olesa, Josep Casals impulsa construir una caserna-hospital que s’hauria de construir del sobrant dels arbitris de la vila, tant el terreny com la despesa de construcció. La primera intenció va ser construir-lo prop de la riera de Can Carreras però no es va veure factible.
El fiscal contesta a l’Ajuntament i la Junta de la vila de Olesa, sobre el permís “per a construir una casa còmoda que serveixi d’Hospital als soldats malalts que contínuament passen a prendre les agües minerals anomenades de La Puda”. Hem de dir que el primer edifici del balneari, com a tal, no es va construir fins l’any 1834, i eren dos edificis de banys, un a cada banda del Llobregat.
El 12 de juny de 1792, Pau Antoni Alavedra, pagès, va vendre per 300 lliures catalanes a Josep Casals, Llorens Cortada, Franco Cortés, Josep Dinarés, Ambrós Artés i Felip Esplugas, regidors de la Universitat d’Olesa, en nom del Comú, un tros de terra per edificar-hi una casa que serveixi per Hospital Militar.
El mateix any, el 20 de maig, Pau Trullàs, Josep Ferrer i Josep Matas van rebre 25 lliures per arrancar pedra per a la construcció de l’hospital i 2 lliures per arranjar el camí per a transportar amb carro tota la pedra que es va treure. També Josep Casals i Miquel Vilata van rebre 12 lliures per derruir les tapies per el pas del carro que traginava la pedra treta. El 18 d’agost de 1793, els regidors d’Olesa adjudicaren a Jaume Bou i Jaume Milà, per la quantitat de 281 lliures, la construcció “d’un casal dels tres que ha de tenir la casa hospital per a la tropa a la riera de can Llimona”:
Olesa any 1793: pla per a la construcció d’un hospital per a la tropa
“Por los diferentes informes que se me han dado sobre la solicitud de continuar con la construcción de la Casa Hospital para los militares enfermos que pasan a esta Villa a tomar las aguas de La Puda, resulta que, en virtud del permiso concedido por el Sr. Fiscal, para la edificación de dicha casa, procedieron en tiempo hábil a la compra del terreno y acopio de materiales invirtiendo en dicho objeto 8.008 reales de su Común. En este concepto y en el de que el Consejo resolvió en 13 de octubre del año próximo pasado, que las obras que estuviesen mandadas ejecutar por S.M. el Consejo o el Sr. Fiscal, en su respectivo tiempo y aplicados por sus resoluciones los caudales sobrantes y estuviesen ya empezadas digo que se concluyan y perfeccionen con arreglo a los reconocimientos que sobre cada uno estuviesen formados. Prevengo a VMS que procedan a la conclusión de la referida casa, bajo las reglas, método y forma, que les mandó el Sr. Fiscal sin hacer novedad alguna en el plano que aprobó, ni exceder en su coste de la tasación de los Maestros Arquitectos, pues de lo contrario serían responsables de sus bienes propios y de quedar en cumplirlo en todas sus partes me darán aviso de vuelta de correo”.
Sabem que a l’any1841, l’olesà Joan Damon era capità metge- cirurgià de l’exèrcit i la seva unitat militar estava de guarnició a Olesa En agraïment als seus serveis professionals, fou nomenat “Caballero de la Orden de Isabel la Católica”.
Comandancia de Armas de Esparreguera al alcalde de Olesa: “20 de mayo de 1844. El Excmo Señor Comandante General de esta provincia me ordena diga a V. que todos los militares que se presenten a esta Villa para tomar las aguas y baños de La Puda, pasen a esa para ser alojados mientras dure su curación, al mismo tiempo debo añadir, que si alguno se alojase sin antes haberse presentado deberá dirigirme su pasaporte y nota de clase de tropa librar la Orden a la directora de los baños a fin de ser admitido en aquellos días que lo necesite”, firmado: Fermín Sánchez, Oficial Mayor Médico.
El 12 de desembre de 1846 es donava l’ordre de supressió de l’hospital, tot i que encara varen haver de passar uns quants anys per el seu tancament definitiu, seguien venint soldats a prendre les aigües i els més greus eren traslladats als hospitals d’Esparreguera i Martorell.
Elies Valldeperes