09 gen. Dol per la mort de l’ex-alcalde Enric Termens
El passat dijous 7 de gener ha mort als 76 anys qui va ser Alcalde d’Olesa de Montserrat durant 14 anys, Enric Térmens Beltran. L’Ajuntament d’Olesa vol expressar el seu més sentit condol a la família i amics per la pèrdua de qui va ser el primer alcalde escollit en democràcia a Olesa, i que va encapçalar el Govern municipal del 1979 al 1984; del 1987 al 1991 i del 1995 al 2000.
Enric Termens Beltran va néixer a Olesa de Montserrat l’11 de setembre de 1944. Segon d’una família de quatre germans, va créixer amb l’impacte de la participació a la guerra civil tant del pare com de l’oncle, sobretot d’aquest darrer, que va morir a la batalla de l’Ebre. L’escola va ser un altre punt important, perquè va poder aprendre català de mans d’un mestre republicà. Als vuit anys va entrar a l’Escolania de Montserrat, on hi va ser durant quatre anys, i d’on va aprendre els valors “d’humanitat i convivència democràtica”, segons afirmava, que van fer que optés per una opció política d’esquerres. Posteriorment va estudiar a la Universitat Laboral de Tarragona i, paral·lelament, va entrar a formar part del moviment escolta d’Olesa. Als catorze anys va començar a treballar a l’empresa Càtex i, dos anys més tard, al despatx de l’arquitecte Campmany alhora que iniciava els estudis d’aparellador. En tot aquest període va participar en el moviment estudiantil de finals dels anys cinquanta.
Després de casar-se i de fer el servei militar, va iniciar la seva militància a l’MSC i a l’USO. Posteriorment va entrar a formar part de la UGT. Va ser fundador de l’Assemblea de Catalunya d’Olesa i de l’Agrupació del PSC-Congrés també d’Olesa. Posteriorment es va convertir en el primer secretari de l’agrupació del PSC i va ser candidat a les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979. Va ser elegit alcalde amb els vots dels regidors del PSC i del PSUC.
A la segona legislatura va continuar d’alcalde, governant amb majoria absoluta també pel PSC. Al cap de poc temps, el juliol de 1984, va dimitir de l’alcaldia per desavinences amb els companys del PSC. A les eleccions de 1987 es va presentar encapçalant la candidatura Units per Olesa (UPO), que va guanyar els comicis. Posteriorment, va tornar al PSC. Al 1991, tot i que el PSC va guanyar les eleccions, Térmens va quedar fora de l’Alcaldia pel pacte de govern entre CiU i ICV. A les eleccions de 1995 de nou va guanyar les eleccions, aquest cop amb majoria absoluta, i va tornar a ocupar l’alcaldia, així com després de les eleccions de 1999. El febrer del 2000, però, va haver de dimitir del càrrec per problemes de salut.
El 2009, quan es complien 30 anys dels ajuntaments democràtics, Enric Térmens recordava, en una entrevista a l’emissora municipal Olesa Ràdio, que havia viscut aquells primers comicis “amb molta alegria i eufòria”, sobretot perquè el pacte de l’esquerra a Olesa “suposava que el municipi tingués un alcalde progressista”. Alhora, destacava que en les primeres eleccions es va viure “una col·laboració exemplar de totes les forces polítiques”.
El resultat de les eleccions, però, comportava un gran repte, segons afirmava Térmens: “el de transformar Olesa”. Enric Térmens manifestava aleshores la seva satisfacció pel treball realitzat al llarg de tots els anys que havia dedicat a Olesa i a la política municipal, que afirmava havien estat “els millors anys” de la seva vida. De fet, la transformació d’Olesa era el gran repte dels primers dirigents, una transformació centrada en la recuperació de zones degradades i la dotació d’equipaments per al municipi.
Enric Térmens també remarcava la necessitat que el jovent conegués aquest període de la història d’Espanya, una transició que va permetre “restablir o aconseguir molts dels drets dels que avui gaudeixen”.