13 maig El bagul de la història
Segle XVIII: la presó d’Olesa
La Torre del Rellotge no és el campanar de l’església, sinó que té les característiques d’una torre de defensa, i en època medieval havia estat lligada a una construcció amb tipologia de castell.
El nom de torre és homònim fins a darreries del segle XVIII, en canvi la fàbrica de la Torre del Rellotge, com a integrant del conglomerat format per l’església i el castell, té tota la traça d’una edificació de mitjans del segle XVI contemporània a l’obra de l’església parroquial. Segons la definició del diccionari, una presó és l’establiment penitenciari destinat a la custòdia de detinguts i processats, on també poden ser acomplertes penes curtes de privació de llibertat. Generalment fins que no es va crear el famós correccional de Sant Miquel l’any 1703, per el llavors Papa Climent XI, les presons acostumaven ser llocs inhospitalaris i llòbrecs (calabossos), situats en el subterranis de fortaleses i castells.
Aquest era el cas de la d’Olesa, ja que en un esborrany notarial del llavors notari Joseph Singla, amb data 28 de juliol de 1712, es pren acta de l’estat deplorable en que es troba la presó: “…..conferits Josep Aregall i Pau Casals lo dic present davant la presó de dita vila de Olesa construïda en lo Castell de la mateixa vila han vist que dita presó està detinguda la persona de Josep Calsa…y que si ha de estar temps en dita presó es cert que si ha de emmalaltir perquè dita presó està tancada amb totes las dues portes i a la de més enllà sols hi ha una reixeta petita de ferro que sols hi pot passar un pa de sou y a la mes ençà és a la primera porta sol hi ha una finestreta d’un pam d’ample a tot quadro per la qual finestreta hi ha un baf i calentor que ningun home hi pot tenir lo cap ni ho pot suportar. La presó es molt petita i fosca i perillosa de emmalaltir-se los presos que han d’estar en ella, no hi ha sinó una espitllera alta en la paret que dona al carrer que sols es dita espitllera de un pam i mig….”
Aquesta presó era al Castell d’Olesa, però quina era la situació exacte?
Un document existent a Cal Pel·la amb data de 18 de maig de 1879 i signat per Francesc Boada i Parera, prevere i fill de dita casa, en diu que “a Olesa hi havia un castell molt gran, propi de l’Abat de Montserrat. En els angles del castell hi havia unes torres quadrades i que avui (1789) sols n’existeix una de sencera, molt alta, i al peu d’ella és la presó amb grosses reixes”.
Sens dubte la torre alta a la que es refereix el prevere Francesc Boada, és l’actual “Torre del Rellotge”. Per tant, moguts pel nostre afany de recerca i coneixement de la història d’Olesa, vàrem fer una visita al campanar. Davant la torre i damunt la porta veiem una finestra “amb grosses reixes” i fen de llinda, una pedra amb la inscripció “1728”, data en que hom creiem es va engrandir l’espitllera a que fa referència l’acta notarial transcrita. Aquesta data de la torre es tracta de l’arrebossada i consolidació com ho indica clarament aquesta xifra feta damunt del material arrebossat
Fen referència a la porta, podem dir que la seva obertura no es va produir fins a finals del segle XIX, ja que una carta tramesa “al Batlle de Olesa el 29 de març de 1895 des de Montserrat per Fran Josep Blanch, ens diu s’ha de fer la porta i “….entrada por la calle pública….”
Els dibuixos que hi ha dins la torre anomenats grafits, són com una necessitat psicològica de fer patent un exhibicionisme reprimit o bé la necessitat de patentitzar una protesta sota l’anonimat contra qualsevol aspecte de l’ordre establert, o per a deixar constància d’un record. La torre del rellotge pertanyia al castell i actualment encara pertany a l’Ajuntament. El rellotge actual fou comprat en subhasta pública el 22 de juny de 1899.
L’any 1900 la base de la torre encara hi havia la presó, després es va emprar com a “Cuartelillo de Serenos”, fins el 1932. L’Ajuntament canvià la seva ubicació i es va traslladar a l’edifici de l’Hotel Gori el 5 de novembre de l’any 1933.
Elies Valldeperes
Col·laboració: Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa