Emmanuel Ortí López: “Seria increïble poder viatjar pel temps i sopar amb diferents personatges il·lustres de la vila”

L’Emmanuel (València, 1984) és esparreguerí de tota la vida i fill d’una família nombrosa molt coneguda a la vila, formada per un total de 10 germans. Des de petit forma part dels Castellers d’Esparreguera, amb els quals va començar com a enxaneta i actualment fa de terç, i també és membre de la Colla de Diables. Apassionat dels esports, sobretot dels aquàtics, als 10 anys va començar a jugar a waterpolo amb el Club Natació Martorell, on encara juga amb l’equip de màsters, i ha treballat durant molts anys com a monitor de natació i socorrista a la piscina coberta de Can Pasqual. És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració i, des de les passades eleccions, és regidor d’Entitats, Cultura i Festes a l’Ajuntament d’Esparreguera.

Explica’ns un record d’infantesa.
Recordo quan, de petit, sortíem amb la colla d’amics a donar voltes pel poble i els entorns. Un dia, deuria tenir 8 o 9 anys, vam fer una excursió a la Colònia Sedó i anàvem caminant per l’aqüeducte, que llavors encara tenia aigua. De sobte, un veí ens va veure i ens va renyar i, mentre fugíem corrent, vaig caure de cara a l’aigua. Després, encara mullat, vam anar a la bassa de l’ermita del Puig i, mentre jugàvem a donar-hi voltes, vaig acabar altre cop a l’aigua. Crec que aquell dia vaig tenir la premonició que el meu medi ideal era l’aquàtic.

Quin és el teu racó preferit del poble?
Per a mi, el centre de la vila és la part més bonica del nucli urbà d’Esparreguera. I de l’entorn del poble, la zona dels Blaus m’agrada molt. És un espai molt singular, ideal per a fer caminades i desconnectar.

Si no visquessis a Esparreguera, on viuries?
A molts llocs. Més que en un poble o ciutat concret, el que m’agradaria és viatjar i conèixer món.

On et trobaríem un diumenge?
La majoria de diumenges em podeu trobar a la plaça d’algun poble de Catalunya, actuant amb els Castellers d’Esparreguera.

Llegeixes al vàter?
Abans sí que llegia, però ara ja no. O més ben dit, abans llegia llibres, però últimament només els missatges i correus electrònics a través del mòbil.

Quina cançó cantes a la dutxa?
No canto a la dutxa, com a molt em poso música.

La pel·lícula que has vist més vegades és…
Forrest Gump, és una pel·lícula que m’encanta i és una de les que més cops he vist. No sabria concretar-te quants, però molts, segur.

Amb quin personatge del Montserratí aniries a sopar?
No te’n diria un de concret, però seria increïble poder viatjar pel temps i sopar amb diferents personatges il·lustres de la vila, com per exemple Beat Domènec Castellet, frare i missioner al Japó; Antoni Sedó i Pàmies, propietari de la colònia; o, fins i tot, el Guillem i l’Emma d’Esparreguera.

A què estàs enganxat?
A l’esport i a viatjar.

Una paraula que t’agradi com sona…
Carquinyoli. M’agrada com sona i també el gust que té.

Quantes vegades has pujat a Montserrat?
Moltíssimes. No les tinc comptades, però moltíssimes.

Què li demanaries a la Moreneta?
El que tothom li deu demanar: salut, pau al món i felicitat.