18 oct. Josep Maria Mitjans Mitjans: “Si hagués de canviar, viuria vora el mar”

En Josep Maria va néixer a la plaça del poble de Castellví de Rosanes, on segueix vivint després de casar-se i haver tingut tres fills. Li agrada treballar la terra, llegir, el teatre, la música i el ball de saló. Per això, col·labora amb diverses entitats locals, com l’Associació de Propietaris Agrícoles i Forestals  de Castellví (APECRO), el Centre Cultural i Recreatiu (CCR), els Amics dels Àngels i el CFS Castellví. A més, també és soci de la Creu Roja, d’El Progrés de Martorell i membre de la Coral Ars Nova. Actualment, i després d’uns anys d’excedència, torna a treballar a l’administració pública. Des de les passades eleccions és el regidor de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Castellví, un càrrec en el que ja té experiència perquè ja havia ocupat aquesta cartera anteriorment durant dues legislatures (1988-1996).

Explica’ns un record d’infantesa a Castellví de Rosanes.
Qualsevol dels molts viscuts amb mossèn Ramón, un personatge clau al nostre municipi durant els anys finals de la dictadura. Mossèn Ramon feia una caminada setmanal per conèixer el nostre terme i anava recorrent les fonts del municipi, algunes de les quals s’han perdut amb el pas dels anys. El recordo amb la sotana bruta després de les excursions. A Castellví, durant els anys 50 i 60, les úniques activitats culturals les feia mossèn Ramon: diapositives, teatre, cinema… tot en català. Per la nostra generació, aquesta va ser la base per poder aprendre català, perquè a l’escola, per nassos, tot es feia en castellà.

Quin és el teu racó preferit del poble?
La plaça.

Si no visquessis a Castellví, on viuries?
Si hagués de canviar, viuria vora el mar. D’interior només contemplo viure on visc des de fa 60 anys.

On et trobaríem un diumenge?
Al matí, al poble. I a la tarda, ballant al Progrés de Martorell.

Llegeixes al vàter?
No.

Quina cançó cantes a la dutxa?
“Que tinguem sort”, de Lluís Llach.

La pel·lícula que has vist més vegades és…
No sabria quina dir… M’agrada molt més el teatre que el cinema.

Amb quin personatge del Montserratí aniries a sopar?
Si pogués m’agradaria fer dos sopars: un, amb qualsevol historiador dels que hi ha al Baix Llobregat Nord; i l’altre, amb algú sabedor de les entranyes de la muntanya de Montserrat.

A què estàs enganxat?
A la música.

Una paraula que t’agradi com sona…
Natura.

Quantes vegades has pujat a Montserrat?
Des del 1981, que m’hi vaig casar, hi pujo cada any. I, a peu, hi he anat en cinc ocasions, dues des de Collbató i tres des de Monistrol.

Què li demanaries a la Moreneta?
Que l’any vinent ens puguem tornar a veure.