26 gen. Pere Salvador “Les activitats de caire sardanista s’han diversificat i han augmentat en qualitat”

President d’ACF Olesa Sardanista

Llegeix més…

Aquest any Olesa Sardanista celebra el seu 60 aniversari i, des de l’entitat, han preparat una programació especial amb ballades, conferències, exposicions, activitats familiars i una gran varietat d’esdeveniments que tenen la sardana com a eix central i que volen acostar el ball nacional de Catalunya al gran públic. Per saber més detalls d’aquesta  commemoració parlem amb el president de l’ACF Olesa Sardanista, Pere Salvador.

Què és la sardana, més enllà d’un fet festiu, tradicional i identitari?
Personalment crec que la sardana ha de ser allò que la gent vulgui. És cert que se li poden donar aquestes connotacions, però si ens quedem només amb això no evolucionarem. Hem de ballar perquè ens ho passem genial i gaudim d’allò més fent-ho.

Com ha evolucionat el món de la sardana en aquests 60 anys?
En contra del que pot semblar, les activitats de caire sardanista s’han diversificat i han augmentat en qualitat: ballades, concerts, espectacles que fusionen diferents disciplines, exposicions, conferències… A més, si anys enrere els músics de cobla eren músics “d’ofici”, actualment la gran majoria tenen una formació musical excepcional. Les més de tres mil activitats anuals ho demostren.

I com ha canviat Olesa Sardanista al llarg d’aquest temps?
La nostra agrupació va néixer perquè una colla de joves volia ballar sardanes, anar a concursos i tenir una programació de ballades estable. Ara, l’Agrupació treballa per normalitzar el fet sardanístic com una activitat cultural més, integrada al cicle festiu i cultural de la vila.

Què va suposar per a l’entitat la creació de la Cobla Vila d’Olesa?
Un repte, una aposta i, finalment, un orgull. Les beques per a estudiants i la compra d’instruments va fer que joves olesans poguessin cursar els seus estudis i que, a dia d’avui, la Cobla Vila d’Olesa porti el nom de la nostra vila arreu.

Olesa és un poble sardanista?
Crec que és el que hem d’aconseguir, que la sardana sigui vista com una activitat més, trencant els tòpics que l’acompanyen. La transversalitat amb la resta d’entitats és la clau de l’èxit.  Personalment, crec que anem pel bon camí.

Aquest any esteu d’aniversari i heu preparat una àmplia programació amb ballades i activitats durant tots els mesos. Quins són els actes més destacats d’aquesta celebració?
Per mi són tots molt importants, des del taller de sardanes que podem fer en una excursió organitzada per una AMPA, fins al concert de gran format de Mesclat i la Cobla Catalana de Sons Especials (CCSE) per Santa Oliva. El que hem intentat és que sigui una programació el més transversal possible i amb el màxim de col·laboracions. També haig de dir que poder ser la seu del concert final de la Sardana de l’any aquest proper 13 de maig ens fa una especial il·lusió. És un concert que mobilitza molts sardanistes del país, amb una segona part espectacular on la cultura d’Olesa serà la protagonista. No us el perdeu!

La sardana i la cobla donen joc per a tots els públics, com demostra l’espectacle familiar “Tututs!” de la Bisbal Jove,  però sembla que als joves els costa acostar-se al món de la sardana.  Quins atractius pot tenir per a ells?
Siguem realistes, als joves els costa acostar-se a moltes coses, entre elles la sardana. Nosaltres estem apostant molt fort pels més joves amb el projecte del “País a l’Escola”, on més de 200 nens i nenes d’Olesa aprenen a ballar sardanes durant l’horari escolar. A més, aquest any apostem per portar espectacles on la cobla és la protagonista, els “Tututs!” com deies, però també en “Jaume Barri i la Cobla Xica” o el “Gira i Gira” de la Bellpuig Cobla, espectacles premiats per la seva innovació i qualitat.

Com veus el futur de la sardana? Les agrupacions tenen molts reptes per endavant?
La sardana la veig amb molta força. Ha superat la crisi de les cobles amb una nova generació de músics molt preparats i la crisi dels balladors també l’ha superada, ara tenim més balladors que uns anys enrere. El repte, tant per a les agrupacions sardanistes com per les altres d’aquest país, és superar la crisi del relleu generacional i fer que les entitats siguin el màxim de transversals possible. Nosaltres treballem en aquest sentit i esperem recollir els fruïts d’aquí uns anys.