17 oct. Sergi Corral i Baron: “Sóc de pim pam pum, bocadillo de atún”

En Sergi és de Martorell “de tota la vida”. Fa gairebé 20 anys que exerceix d’advocat i és soci de la teteria Mura, al barri de la Vila, un espai que més que una feina considera el seu lloc de “relax”. A més, des de les passades eleccions és també regidor de Cultura a l’Ajuntament de Martorell. Sempre ha estat un gran consumidor de cine, de música, concerts… i assegura que per a ell “la cultura és l’element que ens fa créixer, per dins”. Com a creador, li va sorgir el “cuquet” d’escriure fa uns anys, i ha editat dos llibrets de microrelats, les “Pessigades”.

Explica’ns un record d’infantesa a Martorell.
Potser el dia de la “cavalgada” de Reis, gorro de llana, bassals glaçats i sortir amb els meus germans i veïns a veure-la passar mentre els tambors et ressonaven a la panxa.

Quin és el teu racó preferit del poble?
Per mi La Vila, ha estat el gran descobriment dels últims anys. Abans significava “l’altre banda del poble”, avui l’he integrada al meu dia a dia i, a més de viure-hi, tinc la teteria, i per descomptat ara l’Ajuntament. És ple de raconets per descobrir, que molta de la gent que no hi va, sovint es perd.

Si no visquessis a Martorell, on viuries?
Algun lloc prop del mar. Sóc de platja. Sorra, solet, l’amplitud d’un paisatge que no s’atura a les muntanyes.

On et trobaríem un diumenge?
Segurament a  totes bandes menys a casa, tot i que un diumenge d’hivern a casa s’hi està molt bé. Tinc una vida social molt activa i ara, com a regidor, encara més.

Llegeixes al vàter?
Mai! Sóc de “pim pam pum, bocadillo de atún”.

Quina cançó cantes a la dutxa?
Qualsevol que m’hagi posat a l’equip de música. Sempre em dutxo amb la música alta. Em sap greu pels veïns, però és un costum que arrossego des de sempre. Miro d’afinar fins i tot la Whitney Houston.

La pel·lícula que has vist més vegades és…
Uf… més vegades? No tinc el costum de repetir, doncs és un temps que puc dedicar a veure alguna pel·lícula nova, però potser et diria que algun que altre musical.

Amb quin personatge del Montserratí aniries a sopar?
Amb la Moreneta, estaria bé que m’expliqués bé els seus orígens, quin va ser el seu camí i, sobretot, el secret del seu bronzejat.

A què estàs enganxat?
Ara per ara, als flocs de civada amb llet de civada per esmorzar. Començo a pensar que són addictius. El dia que no en tinc no arranco el dia igual.

Una paraula que t’agradi com sona…
“Collons” és una paraula que sempre l’he trobat molt recurrent. És molt catalana, i molt jo. Com que ara però, he de ser políticament correcte, potser et diria alguna altre…., però no, em quedo amb “collons”.

Quantes vegades has pujat a Montserrat?
Buff, amb la imaginació et diria que tot sovint, doncs era el primer que veia cada matí a l’obrir la finestra de petit. Pujat físicament, no les tinc comptades! Però potser la vegada més emocionant va ser l’acomiadament de les cendres del meu tiet, era un lloc molt especial per a ell.

Què li demanaries a la Moreneta?
Si està en les seves mans, salut per a tothom i, si pot ser “de regal”, la independència de Catalunya.