17 oct. Xavier Rota Boada: “Quan ve algun amic de fora el porto a Montserrat, m’agrada “fardar” de muntanya”

En Xavier (Olesa de Montserrat, 1979) és “d’Aulesa de tota la vida”, de fet té família documentada al municipi des de fa segles. Historiador, arxiver i músic, imparteix classes de cançó tradicional i dansa catalana al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia. També s’ha dedicat a la recerca històrica i ha treballat a l’arxiu diocesà de Sant Feliu i al parroquial d’Olesa. Des de petit, està vinculat a diverses associacions culturals com el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, l’Arrel Acció Cultural i també a La Passió, on de jovenet participava a la coral. Ha publicat una desena de treballs i llibres sobre la història de la vila i els seus habitants. A més, des de les passades eleccions és regidor de Cultura i Joventut a l’Ajuntament d’Olesa.

Explica’ns un record d’infantesa.
Les festes majors que, per Sant Joan, es feien als carrers del poble. Recordo especialment el carrer de les Escales, tot engalanat, ple de gent amb les cadires fora dels portals, el sopar a la fresca i la foguera al capdavall. Era una festa molt viscuda. També sortir a jugar i deixar la porta oberta sense que passés res. Aquest era un món que aquí a Olesa ja ha desaparegut.

Quin és el teu racó preferit del poble?
Els carrers del nucli antic i el voltant de la plaça Nova i la Torre del Rellotge, és un indret molt tranquil. I de fora del nucli urbà, Sant Pere Sacama, té unes vistes molt maques.

Si no visquessis a Olesa, on viuries?
Vaig estar vivint dos anys a Manresa i em va agradar molt. Potser tornaria allà.

On et trobaríem un diumenge?
El primer diumenge de mes a la plaça Nova, on des de fa 15 anys fem balls i danses tradicionals de manera voluntària. I, si no, tocant en concerts o a qualsevol festa popular o tradicional que es faci, sobretot si hi ha un bon arròs caldós o un porc rostit.

Llegeixes al vàter?
Les coses importants necessiten el seu temps i jo me’l prenc, sí.

Quina cançó cantes a la dutxa?
Moltes cançons tradicionals i romanços antics.

La pel·lícula que has vist més vegades és…
Braveheart amb molta diferència. Quan es va estrenar la vaig anar a veure un parell o tres de cops al cinema i, tan bon punt la van fer a la televisió, la vaig gravar i aquella mateixa setmana la vaig veure una desena de vegades. Tant veure-la, vaig trobar-hi errors i tot! Després de Braveheart, seria Bruc, més propera i nostrada.

Amb quin personatge del Montserratí aniries a sopar?
Amb els dos priors constructors del monestir de Montserrat: Ramon de Vilaragut, a Olesa hi ha una casa que en té l’escut, i Jaume de Vivers, que té un carrer al municipi. Són els priors que van comprar els pobles del voltant de la muntanya per fer la primera baronia, la primera unitat política dels pobles del Montserratí. Més que res per conèixer una mica l’època.

A què estàs enganxat?
A la cançó tradicional, la polifonia, la cultura popular antiga. També a la recerca i a gravar les històries de la gent gran, perquè és un món que desapareix i cal aprofitar cada segon.

Una paraula que t’agradi com sona…
“Raiel”. Ve d’una cançó que està recollida al Ripollès, on per dir “arrel” diuen “raiel”.  És un mot profund i “d’antes”, m’agrada molt.

Quantes vegades has pujat a Montserrat?
A peu, des de Collbató, unes quantes vegades. I, d’altres maneres, moltes. Cada any més o menys s’hi ha de pujar i quan ve algun amic de fora també el porto a Montserrat, m’agrada “fardar” de muntanya.

Què li demanaries a la Moreneta?
Pau i salut per a tothom. I que ens ajudi en el camí dur de la construcció comarcal del Montserratí i nacional de Catalunya.